cabecera_cop_cast
 Español (spanish formal Internacional) Català English (United Kingdom) Francais German 

OFTALMONEUROLOGIA

INFORMACIÓ AL PACIENT - VISIÓ
Info_pac_neurooftalmologia

En oftalmologia existeix una relació directa amb la neurologia, perquè tot procés visual útil requereix la participació del sistema neviós central.

Tot això també interessa molt a la neurocirurgia i a la medicina general.

No podem considerar l'ull com un òrgan aïllat, perque la retina i els mitjans de refracció serien completament inútils si les conexions de la via òptica amb els lòbuls cerebrals occipitals estiguéssin alterats o interromputs. De la mateixa manera és imprecindible una correcta relació dels músculs oculars i els nuclis oculomotors per a assolir una bona fixació, amb una correcta fusió i esteropsi. Per tant, la visió mono i binocular depén de que l'ull romandri conectat amb el cervell mitjançant complexes mecanismes neurosensorials i neuromotors. Els tres components l'òptic, el sensorial i el motor funcionen correctament dins la visió normal.

El procés visual no és simplement automàtic, sinó que depén de la conciència per, amb una atenció continua, obtenir una visió útil (productiva) mitjançant l'ús de les àrees occipitals d'associació per a la concentració, la interpretació i la memòria. És necessària també la via motora per al manteniment de la fixació i de la visió binocular.

Encara que l'escorça calcarina (situada a cada lòbul occipital) és fonamental, existeixen junt amb aquésta les àrees d'associació i en conjunt aconsegueixen la interpretació, l'anàlisi i la memòria de les impressions visuals. Sense aquestes àrees no hi hauria comprensió ni memòria de l'estimulació retiniana.

La via òptica és fonamental per a la visió i les alteracions estudiades mitjançant l'exploració del camp visual, permeten diagnosticar el punt on s'hi troba la lesió cerebral.

La base de l'estudi de l'Oftalmoneurologia és la neuroanatomia i la neurofisisiologia, gràcies al seu coneixement mitjançant diverses exploracions clíniques s'aconsegueix interpretar múltiples símtomes, signes i símdromes oculars, l'origen dels quals el trobem a les alteracions del sistema nerviós. Per ex. La hipertensió intracraneal es diagnostica per l'aparició d'un estasi papil·lar al fons de l'ull ) probablement per un tumor cerebral.

Les exploracions a l'Oftalmoneurologia han de ésser metòdiques i completes (motilitat palpebral i ocular; coordinació binocular, convergència, acomodació, visió binocular, visió estereoscòpica, moviments associats, estudi de les pupil·les; sentit lluminós i comàtic; mitjans transparents; camp visual; fons de l'ull amb tot detall; oftalmodinamometria (sobretot en patologia vascular); estisiometria (estudi oculosensitiu); vasomotricitat ocular; secreció lacrimal; tensió ocular, etc.

Volem remarcar que la neuro-radiologia (TAC, RMN, etc,) no ha de privar d'una exploració oftalmoneurològica als pacients neurològics.


Fernando Palomar Petit. MD.

Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director COP
 

Uso de cookies

Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia de uso. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se han establecido. Para saber que tipo de cookies utilizamos y como eliminarlas, ver el siguiente enlace.


Acepto las cookies de este sitio.