L'aniridia és una malaltia congènita que produeix la falta total o quasi total de l'iris. Aquest defecte gairebé és sempre bilateral, i provoca l'aparença en el pacient d'unes pupil·les molt grans. La incidència d'aquesta malaltia és d'un o dos cada 100.000. naixaments. És una malaltia que pot ser hereditària o esporàdica.

En el cas de ser hereditària, és autosòmica dominant, la transmet només el portador de la malatia a un 50% dels seus descendents directes.

La detecció ve donada en molts casos per presentar el nou nat moltes molèsties a la llum (fotofòbia).

Hem de tenir en compte que aquesta alteració ocular pot estar associada a d'altres malformacions, per la cual cosa el subjecte s'haurà de posar a mans de l'oftalmòleg, qui li indicarà les revisions a sotmetre's, éssent molt important una revisió cada tres mesos dins els quatre primers anys de vida i un control anyal a partir d'aquesta edat.

Ens podrem trobar d'altres alteracions associades amb l'aniridia

Normalment el pacient patirà una mala agudesa visual i fotofòbia, serà molt important l'ús d'ulleres de sol des de petit, així com l'ús de lents de contacte amb iris artificials sempre que la fisiologia cornial permeti l'adaptació.

Podem ajudar al pacient amb sistemes d'ajut de baixa visió, amb filtres de tall per a augmentar la sensibilitat al contrast, amb sistemes de magnificació com ara les telelupes o video-telelupes, etc.

Recordem que al nostre país tenim la Asociación Española de Afectados de Aniridia, amb qui col·laborem. És una associació que informa de la malaltia i el pacient podrà fer intercanvi d'esperiències amb d'altres persones que com ell, pateixen la malaltia.

Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director CENTRES PALOMAR