ICTUS HEMORRÀGIC
Són els ictus menys freqüents, però més letals. No obstant això, els supervivents d'un ictus hemorràgic solen presentar, seqüeles menys greus a mig-llarg termini.
La causa de l'ictus hemorràgic és el debilitament i el trencament d'un vas sanguini, arterial o venós. En trencar aquest la sang s'expandeix dins de la cavitat cranial, provocant en qüestió de minuts la mort de les cèl·lules del cervell o neurones i una alteració general del funcionament de l'òrgan. La causa més freqüent del trencament és la hipertensió arterial
Les hemorràgies cerebrals les podem dividir en hemorràgies intracerebrals i hemorràgies aracnoideas.
L’hemorràgia intracerebral (HIC) és la més freqüent, la sang s'acumula en el parènquima cerebral i sol produir-se per un trencament vascular espontània, es posa en risc la vida del pacient per un augment de la pressió intracranial.
En l'hemorràgia subaraconidea, la sang passa directament a l'espai subaracnoïdal (espai entre el cervell i la part interna del crani). En el 85% dels casos la causa és el trencament d'un aneurisma.
La causa més freqüent per patir un ictus hemorràgic és presentar determinats defectes en els vasos sanguinis cerebrals que augmenten el risc de tenir una hemorràgia cerebral. Els defectes més habituals són els aneurismes cerebrals i les malformacions arteriovenoses.
L'aneurisma cerebral o cranial, tracta de l'existència d'una zona feble en la paret d'un vas sanguini del cervell, i pot ser congènit (des del naixement) o adquirit (per una lesió).
Les malformacions arteriovenoses són connexions anormals entre les artèries i les venes properes al cervell. Aquestes solen ser congènites, podent ser de diferents mides i amb diferents localitzacions. Per un augment de la pressió o per dany en els vasos, aquests es trenquen produint una hemorràgia cerebral.
El tractament de l'ictus hemorràgic sol consistir en l'embolització endovascular, és a dir, tractar la anormalitat dels vasos sanguinis del cervell.
Posteriorment, caldrà valorar els factors de risc per tal de prevenir un nou quadre.
El pacient haurà de realitzar un tractament de rehabilitació per tornar a aprendre les aptituds que s'han perdut o noves maneres de fer tasques per compensar qualsevol dificultat restant.
La teràpia de rehabilitació sol començar dins de les 24-48 hores posteriors a l'ictus, generalment centrada primer en el moviment, en funció de la gravetat de les seqüeles, de manera que el tractament pot portar des de mesos fins a anys.
A l'àrea visual avui dia comptem amb tractaments i processos de rehabilitació per compensar i solucionar les seqüeles de l'ictus hemorràgic, podent aconseguir que es donin recuperacions funcionals per processos de neurorehabilitació.