Als països desenvolupats l'ictus és la tercera causa més comuna de mort després de l'atac al cor i el càncer. A més, també és la primera causa de discapacitat permanent en l'edat adulta. Molts dels pacients que sobreviuen pateixen seqüeles importants que els limiten en les seves activitats de la vida diària.

A Espanya, tot i que les malalties cerebrovasculars són la segona causa (la primera en dones) de mortalitat, per darrere de l'infart de miocardi, la incidència de l'ictus no es coneix bé, ja que no existeixen registres poblacionals exhaustius, estables i, per tant, fiables. Els estudis realitzats a Espanya són de mida petita amb escassa potència estadística, tenen caràcter local i són molt heterogenis pel que fa als grups d'edat i als criteris diagnòstics emprats. Així, la incidència global d'ictus a Espanya s'estima que pot oscil·lar entre 120-350 casos per 100.000 habitants / any, segons les extrapolacions de diversos estudis, multiplicant-se per 10 a la població major de 75 anys d'edat.

Com la morbiditat per vessament cerebral està disminuint, hi ha un major nombre de pacients que han de viure amb impediments residuals. Entre els trastorns més comuns després accidents vasculars, es troben els defectes de camp visual. S'estima que, aproximadament, el 30% dels pacients amb dany cerebral i el 70% d'aquests, que corresponen a vessaments de l'artèria cerebral posterior, pateixen defectes visuals tipus hemianopsias. Una explicació de l'alta freqüència d'aquests trastorns visuals en les persones que han patit un ictus, radica que l'artèria que porta la sang a l'ull procedeix de l'artèria caròtida interna, que és la mateixa que porta la sang a gran part del cervell , i quan aquesta es clou, farà malbé tant al cervell com a la via visual, provocant els defectes de camp denominats hemianopsias homònimes completes. Quan hi ha una paràlisi, el camp visual afectat és del mateix costat que la paràlisi. Les hemianopsias homònimes completes (HHC), es poden definir com la pèrdua absoluta o parcial de la visió en les meitats dretes o esquerres dels camps visuals dels dos ulls. Es presenten com a resultat de processos patològics estructurals que afecten les vies visuals retroquiasmáticas, i són produïdes per una gran varietat de lesions i en diferents topografies.

A la HHC dreta hi ha pèrdua del camp visual dret de tots dos ulls, és a dir, meitat temporal de l'ull dret i nasal de l'ull esquerre. Per contra, a la HHC esquerra, l'afectació es troba al hemicamp temporal de l'ull esquerre i en el nasal del dret.

Els pacients que pateixen una HHC evidencien grans problemes d'orientació espacial. Així, encara que la majoria de vegades presenten una bona agudesa visual tant en visió llunyana com propera, experimenten diverses dificultats en la seva vida quotidiana. Per exemple, perden l'habilitat per vestir-se, ignoren les rutes que els són familiars, xoquen en caminar sols, i no poden llegir, pentinar-se, netejar-se les dents o treballar amb l'ordinador. Paradoxalment, és freqüent que, en els inicis d'aquest quadre neurològic, el propi pacient no sigui conscient.