cabecera_cop_cast
 Español (spanish formal Internacional) Català English (United Kingdom) Francais German 

HEMIANÒPSIES: CAUSES

HEMIANOPSIAS_CAUSAS1

Hi ha diferents tipus d'alteracions que poden ocasionar defectes de camp de tipus hemianópsico homònim segons la classificació del Doctor Palomar Mascaró del 2009, com:

Alteracions vasculars
Les alteracions vasculars són l'hemorràgia i l'infart (Coghen, 2002). Aquest últim es deu a trombosi o espasme en el territori de les artèries cerebral mitjana o posterior que irriguen els lòbuls occipitals i temporals. La seva imatge en la tomografia computada (fig. 20) segueix la distribució del regadiu. Els aneurismes del polígon de Willis poden comprimir la cintilla òptica (Houston Merrit, 1982). Habitualment els tumors localitzats a la regió tectorial solen ser gliomes i s'identifiquen millor amb RM. A nivell del lòbul occipital es poden observar infarts, malformacions vasculars, metàstasi i tumors primaris com el limfoma (Dantas, 1984).

HEMIANOPSIAS_CAUSAS2

TC cranial en un pacient amb lesió al lòbul occipital dret que va produir una HHC esquerra.

Neoplàsies primàries o secundàries del sistema nerviós central (SNC)
Les fibres de les radiacions òptiques es poden interferir per compressió o per obstrucció de l'aportació sanguínia. Es localitzen amb Tomografia axial computada (TC) i Ressonància nuclear magnètica (RM). Entre els tumors primaris trobem, els astrocitomes i gliomes, i entre els secundaris, metàstasi de diversos orígens, destacant els tumors de pulmó, de mama, el adenomacarcinoma gàstric i altres d'origen limfoide (Luiz, Lee & Keltner, 1998). L'efecte de les neoplàsies sobre les fibres òptiques pot procedir d'una comprensió directa sobre les fibres nervioses, així com de múltiples mecanismes indirectes com ara la inflamació peritumoral i la isquèmia per compressió vascular. També per síndrome de robatori sanguini, quan el tumor capta un elevat percentatge del flux sanguini corresponent a la irrigació del teixit nerviós sa (Cohen, 2002; Stoelting & Dierdorf, 2003) .Es han descrit altres mecanismes menys freqüents de dany nerviós, com per exemple diverses síndromes paraneoplàsics produïts generalment per la fabricació, per part del tumor, d'alguna substància química capaç d'interferir en el funcionament del teixit sa (Cullen & per, 2007; Dantas, 1995; Shults WT, 1998; Thambisetty, Scherzer, Yu et al., 2001) .Els tumors localitzats a la regió pineal i tectorial (tercer ventricle) afecten les vies òptiques de forma indirecta. A la TC amb contrast, pinealomas, meningiomes i metàstasi solen mostrar intensificació de la imatge, mentre que els quists dermoides i epidermoides i els teratomes poden reflectir una densitat interna de teixit gras. En els pinealomas trobem calcificació.
Habitualment els tumors localitzats a la regió tectorial solen ser gliomes i s'identifiquen millor amb RM. A nivell del lòbul occipital es poden observar infarts, malformacions vasculars, metàstasi i tumors primaris com el limfoma (Dantas, 1984).
 
Traumatismes
De diversa índole i localització, els traumatismes poden provocar destrucció per lesió directa o indirecta (Bradford, 1992). Així, poden ocasionar danys directes a conseqüència de l'impacte, o danys per mecanismes indirectes, mitjans fonamentalment per l'hemorràgia i l'edema cerebral. També s'han descrit trastorns metabòlics locals postcontusivos, incloent a més de la isquèmia, alteracions tròfiques del sistema nerviós central (Houston Merritt, 1982).
 
Trastorns inflamatoris del sistema nerviós central
L'encefalitis és el trastorn inflamatori més important del neuroeix, i produeix una alteració difusa de baixa intensitat, mentre que els abscessos cerebrals mostren un anell de densitat augmentada (Dantas, 1984). La causa habitual de l'encefalitis és una infecció per virus. En alguns casos, s'estén al sistema nerviós a partir d'una infecció com les parotiditis, el xarampió o la mononucleosi infecciosa. No obstant això, normalment, és resultat d'una única infecció. La encefalitis herpètica (fig. 21) és la causa més freqüent d'encefalitis esporàdica en el món occidental, associada al virus herpes simplex 1 o 2 (Fica, Pérez, Reis, Gallardo, Calvo & Salines, 2005). L'encefalitis crònica és una malaltia progressiva caracteritzada anatomopatológicamente per àrees multifocals de desmielinització de mida molt variable i disperses per tot l'encèfal, llevat de la medul·la espinal i els nervis òptics. A més de la desmielinització ha alteracions citològiques característiques en els astròcits i oligodendròcits. Els pacients, sovint presenten dèficits visuals (45%), comunament HHC; trastorns mentals (demència, confusió, canvis de la personalitat) en un 38%; debilitat, el que inclou hemiparèsia o monoparèsia, així com atàxia o descoordinació en el moviment de les parts del cos (Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson & Loscano, 2008).

Tall histològic de la biòpsia, d'un pacient que va patir una encefalitis herpètica, amb tinció hematoxilina-eosina a 20X. S'observa la lesió cerebral en la qual s'aprecien canvis necroinflamatorios. Al centre de la imatge destaquen dues cèl·lules grans que mostren inclusions eosinófilas intranuclears. HEMIANOPSIAS_CAUSAS3

Finalment, causes diverses com malalties degeneratives i tòxiques, també poden ser l'origen de les pèrdues campimétricas de tipus HHC.

 

Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.

Director CENTROS PALOMAR

 

Uso de cookies

Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia de uso. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se han establecido. Para saber que tipo de cookies utilizamos y como eliminarlas, ver el siguiente enlace.


Acepto las cookies de este sitio.