cabecera_cop_cast
 Español (spanish formal Internacional) Català English (United Kingdom) Francais German 

L'AUDIOMETRIA

INFORMACIÓ AL PACIENT - AUDICIÓ

L'audiometria ens permet realitzar una valoració bastant precisa de l'audició d'una persona.

És important la col·laboració del pacient, el qual ha de prestar molta atenció durant la prova i respondre amb sinceritat. Els resultats d'una audiometria no seran vàlids en nens menors de quatre anys ni en persones poc col·laboradores, molt nervioses, o amb dèficit d'atenció.

En l'audiometria avaluem la via aèria i la via òssia. La via aèria avalua la capacitat de detectar sons transmesos a través de l'aire, en concret a través d'uns auriculars. La via òssia avalua la capacitat de detectar sons transmesos a través dels ossos del cap. En aquest cas s'utilitza un vibrador que es col·loca darrere l'orella.

L'orella humana és capaç de discernir sons les freqüències dels quals oscil·len entre els 20 i els 20.000 Hz. La sensibilitat de la nostra orella per detectar aquests sons no és igual en totes les freqüències, essent més sensible en les freqüències corresponents a les conversacions, els sons emesos generalment pels nostres congèneres. L'habilitat per detectar sons disminueix amb l'envelliment, essent més important aquesta disminució en les freqüències majors, també anomenades altes freqüències o freqüències agudes. Aquestes serien les freqüències per sobre dels 4.000 Hz.

L'audiometria es fa en una cabina insonoritzada on el pacient ha d'estar assegut còmodament i on se li col·loca uns auriculars. El professional que realitzi l'audiometria li anirà presentant una sèrie de sons a través dels auriculars, en diverses freqüències (de major a menor volum), i el pacient haurà de prémer un botó si els sent. D'aquesta manera tindrem els resultats de la via aèria. La determinació de la via òssia es farà de forma similar presentant el so a través d'un vibrador que es col·loca darrere l'orella, en la regió coneguda amb el nom de mastoide.

El professional interpreta els resultats de la prova, recollits en dos gràfics, un per a cada orella, anomenats audiogrames, explicant-nos la millor solució per a cada cas. La durada d'una audiometria és d'aproximadament 20-25 minuts.

Una pèrdua de fins a 20 decibels per sota de la línia de referència zero pot considerar-se normal.

Per a cada via explorada, l'aèria i l'òssia, tenim una línia a l'audiograma. Normalment, aquestes dues línies discorren gairebé superposades l'una amb l'altra, i es troben pròximes al zero de referència. La pèrdua auditiva o hipoacúsia es classifica en funció de la localització de la lesió:

•  Hipoacúsia de conducció o de transmissió. A l'audiograma veiem com la línia que representa la via aèria se separa de la via òssia. Aquesta última es troba en els valors normals mentre que la via aèria cau per sota dels 20 decibels. La distància entre ambdues línies rep el nom de gap .

•  Hipoacúsia de percepció o sensorial. Ambdues línies, la de la via òssia i la de l'aèria, es troben per sota dels 20 decibels. La caiguda acostuma a ser més acusada en les freqüències agudes o altes.

•  Hipoacúsia mixta. Ambdues vies es troben per sota dels 20 decibels. Hi ha gap entre ambdues vies. L'aèria acostuma a estar per sota de l'òssia.

La pèrdua auditiva també es pot classificar segons el grau de severitat d'aquesta. Així, considerem com a normal una audiometria quan les vies aèria i òssia estan entre 0 i 20 decibels. Trobem els següents graus de pèrdua auditiva:

•  Pèrdua d'audició mitjana. Llindar entre els 25 i els 45 decibels. Les persones amb aquesta pèrdua d'audició tenen dificultat per sentir o entendre el que se'ls diu a certa distància, en conversacions amb diverses persones o en ambients amb un cert nivell de soroll de fons.

•  Pèrdua d'audició moderada. Llindar entre els 45 i els 45 decibels. A les persones amb aquesta pèrdua d'audició els és impossible seguir una conversa normal si hi ha soroll de fons. Sovint pateixen un cert grau d'aïllament. Normalment els seus familiars es queixen del volum en què posen la televisió o la ràdio.

•  Pèrdua auditiva severa. Llindar entre els 65 i 85 decibels. Les persones amb aquesta pèrdua auditiva tenen dificultat per sentir allò que se'ls diu pràcticament en totes les situacions. Normalment ens miren fixament a la cara ja que en molts casos aprenen a llegir el moviment dels llavis per intentar seguir la conversació.

•  Pèrdua auditiva profunda. Llindar per sota dels 85 decibels. Les persones amb aquesta pèrdua d'audició no perceben cap tipus de so al seu voltant, encara que se'ls parli cridant.

Cal remarcar la importància de fer controls periòdics de la nostra audició, tant en persones joves, com en adults.

 

Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director CENTRES PALOMAR

 

Uso de cookies

Utilizamos cookies para mejorar nuestro sitio web y su experiencia de uso. Las cookies utilizadas para el funcionamiento esencial del sitio ya se han establecido. Para saber que tipo de cookies utilizamos y como eliminarlas, ver el siguiente enlace.


Acepto las cookies de este sitio.