El queratòcon és una alteració de la còrnia que adopta una forma cònica per l'alteració de la corvatura degut a l'aprimament de la porció central i paracentral inferior. S'inicia a la pubertat i afecta més freqüentment les dones que els homes. Progressa lentament durant molts anys i pot quedar estacionari en qualsevol moment. Aquesta patologia és en la majoria dels casos, bilateral i asimètrica, amb una marcada alteració de la visió per l'aparició de un astigmatisme oblicu irregular, arribant el moment d'impossible correcció a través de les ulleres i s'ha de recórrer a les lents de contacte semirígides.

L'evolució de la malaltia fa que s'aprimi progressivament la zona central de la còrnia i això provoca una prominència a la parpella inferior quan el pacient mira avall (signe de MUNSON). Serà molt important el seguiment topogràfic en aquests pacients, així com fer un control de plans paquimètrics.

Pel trancament de l'endoteli i de la membrana de DESCEMET, si el malalt es refrega els ulls, l'humor acuós passa ràpidament a l'estroma cornial (hidropèsia aguda o queratocon agud), en aquest cas es requerirà tractament d'ugència.

I són molt importants les lents de contacte permeables als gasos, que poden tenir dissenys específics per a poder controlar la progressió del queratòcon.

Actualment apliquem dissenys propis de geometria inversa amb resultats molt satisfactoris.

En fases avançades, les lents de contacte no són tan útils a causa de l'existència d'astigmatismes irregulars elevats o per la seva intolerància per l'aparició de complicacions, s'aplica llavors la cirurgia cornial (queratoplàtia). Si es practiqués el transplantament de còrnia abans d'un aprimament excessiu cornial, el pronòstic quirúrgic és excelent, el pacient recuperarà visió, encara que hi ha casos en que necessitarà l'ús d'una correcció òptica en ulleres o en lents de contacte.

 

Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director CENTRES PALOMAR