L'ENVELLIMENT I LA SEVA EXPLORACIÓ ÒPTICA-OPTOMÈTRICA
INFORMACIÓ AL PACIENT - VISIÓ |
L'òrgan de la visió, l'ull, que des del naixement creix fins els setze o disset anys d'edat, que funcionalment desenvolupa llur habilitats visuals fins els nou anys d'edat, envelleix; va perdent funcionalitat i es produeixen canvis en la seva morfologia i fisiologia. |
La professió d'òptic ha evolucionat molt en els darrers anys, des del títol de Muntatge de Ulleratge òptic, al diplomat òptic (passant per dos plans d'estudis), a la titulació actual de Diplomat en Òptica i Optometria; el pla d'estudis d'aquesta diplomatura inclou assignatures com la Farmacologia, Patologia Ocular, etc..
El diplomat en Òptica i Optometria està actualment preparat per desenvolupar la seva professió per a tenir cura de la visió.
L'òptic-optometrista és un professional de la visió que ha de conèixer tota la fisiopatologia ocular que pot produir-se al llarg de la vida.
Al fer una exploració optomètrica haurà de descartar qualsevol tipus de patologia, i en cas de detectar-ne ha de remetre al pacient al metge oftalmòleg per seguir un tractament.
A mesura que avança l'edat del pacient és molt important realitzar, a més de l'exàmen visual, una exploració: funduscòpica; amb llàntia de fenedura, de la pressió ocular; campimètrica; oftalmoscòpica; etc.
El sistema visual funcionalment envelleix i perd la resposta a certs estímuls, la flexibilitat d'acomodació comença a perdre's als 40 anys i la pèrdua és màxima a partir dels 65 anys. A partir dels 45 la probabilitat de que aparegui cap patologia del fons de l'ull augmenta, la probabilitat de tenir alta la pressió ocular augmenta fins a cinc vegades, en definitiva, a partir dels 45 anys haurem de concienciar la població de la importància d'una revisió anual.
Ens podem trobar alteracions a diferents nivells:
- Parpelles: epiteliomes, ectropió, entropió.
- Sac lacrimal: dacriocistitis.
- Còrnia: sequetat ocular, degeneracions, arc senil
- Cristal·lí: cataracta.
- Úvea: Uveïtis.
- Vitri: despreniment de la hialoide, cossos flotants..
- Retina perifèrica: esqueixaments, traccions, degeneracions marginals, despreniments, etc.
- Retina central: degeneració macular senil.
- Via òptica: micro hemorràgies cerebrals, tumors, angiomes, etc.
Hem de destacar algunes malalties sistemàtiques que avancen amb l'edat i que produeixen gran afectació visual
- Diabetis
- Hipertensió
I d'altres malalties degeneratives pròpiament oculars:
- Retinosi pigmantària (associada a la cataracta)
- Retinopatia diabètica
- Degeneració macular
Els sistemes de compensació òptica que anirem utilitzant seran diferents.
En el cas de les ulleres, a partir dels 40 anys començarem a prescriure vidres bifocals o progressius. En el món de la contactologia començarem a adaptar lents de contacte bifocals o progressius també, en aquest camp ens trobarem amb un factor molt important per a la adaptació, la llàgrima.
Al fer l'estudi per a conèixer l'adaptació a una lent de contacte, sempre estudiarem la qualitat del film lacrimal i la quantitat de llàgrima.
Amb l'envelliment, el pas dels anys, ens trobem una disminució de la qualitat del film lacrimal i de la quantitat de llàgrima, això caldrà tenir-ho en compte a l'hora d'adaptar les lents de contacte.
Gràcies els avanços tecnològics, avui dia disposem de lents de contacte bifocals de material semirígid o permeables als gasos, amb les que la disminució lacrimal ja no és un problema per a l'adaptació de les lents de contacte.
Un altre camp important dins la nostra professió i associat a l'edat són les ajudes visuals de Baixa Visió, aquests ajuts són sistemes òptics d'amplificació per a la visió llunyana (telescopis) o per a la visió propera (telelupes).
També tenim sistemes d'ajuda visual motoritzats o informatitzats.
La funció de l'òptic-optometrista especialitzat en Baixa Visió és la d'aprofitar la resta de visió que li queda al pacient per a poder aconseguir una visió de lluny o de prop. Remarquem que de vegades no podrem aconseguir un resultat satisfactori segons sigui la resta visual o el tipus de patologia.
Però en aquest punt comença una tasca importantíssima de qualsevol professional de la visió, la tasca social. En el nostre País tenim moltes associacions destinades a l'ajuda d'aquestes persones. Hem de tenir conèixement d'aquestes entitats i remetre'ls a elles. Tenim la Organització Nacional de Cecs (O.N.C.E), l'Associació Catalana de Cecs (A.C.C.), Asociació d'Afectats de Retinosi Pigmentària, Asociación Española de Afectados de Anhiridia, etc
Aquestes associacions ajudaran el pacient des del punt de vista social, económic, psicològic i informatiu.
En conclusió, he de dir que l'Òptic-Optometrista és un professional de la visió i la seva bona i estreta col·laboració amb d'altres professionals de la visió sempre repercutirà en benefici del pacient.
Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director CENTRES PALOMAR